Quines normes obliguen a fer accessible una app mòbil, quins criteris WCAG i EN 301 549 es revisen i com auditar-la pas a pas a Android i iOS.
Per què una app mòbil necessita la seva pròpia revisió d'accessibilitat
Moltes organitzacions revisen l'accessibilitat del seu web i donen per fet que l'app «hereta» el resultat. No és així. Una app nativa es construeix amb altres components, es fa servir amb gestos tàctils, canvia d'orientació, depèn dels ajustos del sistema (mida de lletra, contrast, lector de pantalla) i es publica en botigues d'aplicacions amb el seu propi cicle de versions.
Per això la normativa tracta les aplicacions per a dispositius mòbils com un canal diferenciat i per això la seva revisió exigeix tècniques i eines diferents. En aquesta guia veuràs quines normes t'obliguen, quin estàndard tècnic s'utilitza per mesurar-ne el compliment, quines fallades apareixen amb més freqüència i com organitzar una auditoria d'una app a Android i iOS.
Aquest article és informatiu i no substitueix l'assessorament jurídic sobre el teu cas concret.
Quines normes obliguen a fer accessible una app
A Espanya conviuen dos marcs, segons qui sigui el responsable de l'app.
Sector públic: Reial decret 1112/2018
El Reial decret 1112/2018, que transposa la Directiva (UE) 2016/2102, s'aplica a les administracions públiques i al sector públic institucional (article 2). El seu article 4 defineix les aplicacions per a dispositius mòbils com les aplicacions informàtiques dissenyades i desenvolupades per ser utilitzades pel públic en general, i n'exclou el programari que controla els dispositius mateixos, com els sistemes operatius. Segons la seva disposició final cinquena, totes les disposicions relatives a aplicacions mòbils s'apliquen des del 23 de juny de 2021.
A més de complir els requisits tècnics, l'organisme ha de publicar una declaració d'accessibilitat de l'app (article 15) i revisar-la periòdicament (article 17).
Sector privat: Llei 11/2023 i Acta Europea d'Accessibilitat
La Llei 11/2023 transposa la Directiva (UE) 2019/882 i s'aplica a determinats serveis prestats a consumidors a partir del 28 de juny de 2025: comerç electrònic, serveis bancaris per a consumidors, comunicacions electròniques, serveis que donen accés a serveis de comunicació audiovisual, llibres electrònics i transport de viatgers, entre d'altres, amb alguns períodes transitoris que arriben fins al 28 de juny de 2030. En el cas del transport, la mateixa llei esmenta de manera expressa els «serveis mitjançant dispositius mòbils, incloses les aplicacions per a dispositius mòbils».
L'annex I de la Directiva (UE) 2019/882 exigeix que els llocs web i els serveis basats en dispositius mòbils, incloses les apps, siguin accessibles de manera coherent i adequada, és a dir, perceptibles, operables, comprensibles i robustos. Les microempreses que presten serveis n'estan exemptes (article 3.3 de la llei) i hi ha una excepció per càrrega desproporcionada, que s'ha de justificar i documentar (article 16).
| Aspecte | Sector públic (RD 1112/2018) | Sector privat (Llei 11/2023) |
|---|---|---|
| Qui hi està obligat | Administracions, sector públic institucional i Administració de Justícia, entre d'altres | Empreses que presten els serveis inclosos en la llei, excepte microempreses |
| Des de quan (apps) | 23 de juny de 2021 | 28 de juny de 2025 |
| Referència tècnica | EN 301 549 (UNE-EN 301549 en la metodologia de l'Observatori) | Normes harmonitzades quan es publiquin al Diari Oficial de la UE o, si no n'hi ha, especificacions tècniques (article 17) |
| Excepcions destacades | Continguts de tercers no finançats, desenvolupats ni controlats per l'organisme (article 3.4) | Microempreses que presten serveis (article 3.3) i càrrega desproporcionada justificada (article 16) |
| Declaració d'accessibilitat | Obligatòria, actualitzada almenys un cop l'any (article 15) | No es regeix pel model del Reial decret 1112/2018 |
Quin estàndard tècnic s'utilitza per mesurar el compliment
Cap de les dues normes no enumera botó per botó el que ha de fer una app. Remeten a normes tècniques, i la referència a Europa és l'EN 301 549, que recull els requisits d'accessibilitat de productes i serveis TIC. La seva clàusula 11 es dedica al programari, que és on encaixen les apps natives, i el seu annex de correspondència amb la Directiva (UE) 2016/2102 inclou una taula específica per a aplicacions mòbils.
Quina versió s'aplica
• EN 301 549 V3.2.1 (2021-03): és la norma harmonitzada citada al Diari Oficial de la UE per a la Directiva (UE) 2016/2102. La seva traducció, la UNE-EN 301549:2022, és la base de la metodologia de l'Observatori d'Accessibilitat Web per revisar apps.
• EN 301 549 V4.1.1 (2026-09): publicada per l'ETSI el setembre de 2026, s'alinea amb les WCAG 2.2. Segons la National Disability Authority d'Irlanda, se n'espera la referència al Diari Oficial de la UE per al 16 de desembre de 2026 i, fins aleshores, la V3.2.1 continua vigent com a referència.
El paper de les WCAG
Els requisits de programari de l'EN 301 549 adapten els criteris de les WCAG a contextos que no són web. El W3C ho deixa clar: no té pautes separades per a mòbils; les WCAG s'apliquen també al contingut que s'utilitza en dispositius mòbils. Per traslladar-les a les apps hi ha dos documents informatius del W3C:
• WCAG2ICT, nota de grup publicada el 8 d'octubre de 2024, que explica com aplicar els criteris de les WCAG 2.0, 2.1 i 2.2 a tecnologies no web, incloses les apps.
• WCAG2Mobile, esborrany de nota del 6 de maig de 2025, que proposa prendre com a unitat d'avaluació cada pantalla de l'aplicació en lloc de cada pàgina web.
Els criteris WCAG que més pesen en una app
Tots els criteris de nivell A i AA compten, però alguns tenen un impacte especial en pantalles tàctils i petites. Aquesta taula resumeix els que convé mirar amb lupa, amb el seu número i nivell a les WCAG 2.2 (els noms en català són una traducció orientativa).
| Criteri WCAG 2.2 | Nivell | Què cal comprovar a l'app |
|---|---|---|
| 1.1.1 Contingut no textual (Non-text Content) | A | Icones, imatges i botons gràfics amb una etiqueta accessible que el lector de pantalla anunciï |
| 1.3.4 Orientació (Orientation) | AA | L'app funciona en vertical i en horitzontal, llevat que una orientació sigui essencial |
| 1.4.3 Contrast (mínim) (Contrast (Minimum)) | AA | Relació d'almenys 4,5:1 en el text normal i 3:1 en el text gran |
| 1.4.4 Canvi de mida del text (Resize Text) | AA | Amb la mida de lletra del sistema augmentada, el text creix sense tallar-se ni perdre funcions |
| 2.5.1 Gestos del punter (Pointer Gestures) | A | El que es fa amb gestos de diversos dits o trajectòries té alternativa amb un sol toc |
| 2.5.4 Activació mitjançant moviment (Motion Actuation) | A | Les funcions que s'activen sacsejant o inclinant el mòbil tenen alternativa i es poden desactivar |
| 2.5.7 Moviments d'arrossegament (Dragging Movements) | AA | El que exigeix arrossegar es pot fer també amb tocs simples |
| 2.5.8 Mida de l'objectiu (mínim) (Target Size (Minimum)) | AA | Objectius tàctils d'almenys 24 per 24 píxels CSS o amb prou espai, amb les excepcions del criteri |
| 3.3.8 Autenticació accessible (mínim) (Accessible Authentication (Minimum)) | AA | L'inici de sessió no obliga a recordar o transcriure dades sense una alternativa |
| 4.1.2 Nom, funció, valor (Name, Role, Value) | A | Cada control exposa el seu nom, la seva funció i el seu estat a les tecnologies de suport |
Compte amb el píxel CSS: en una app nativa no existeix com a tal. Aquí és on documents com WCAG2ICT i WCAG2Mobile ajuden a interpretar els criteris en unitats pròpies de cada plataforma.
Quines fallades són més freqüents a les apps públiques
L'Observatori d'Accessibilitat Web publica informes agregats del seguiment en profunditat d'apps del sector públic. A l'informe del 2023 es van analitzar 55 aplicacions amb la metodologia basada en la UNE-EN 301549:2022: 4 van resultar plenament conformes (7,27 %), 49 parcialment conformes (89,09 %) i 2 no conformes (3,64 %), amb una puntuació mitjana de 7,89 sobre 10.
Els requisits que més apps incomplien van ser aquests:
| Requisit UNE-EN 301549 | Apps amb el requisit no conforme |
|---|---|
| 11.1.4.3 Contrast (mínim) | 52,73 % |
| 11.1.1.1.1 Contingut no textual | 47,27 % |
| 11.1.3.1.1 Informació i relacions | 47,27 % |
| 11.1.3.4 Orientació | 41,82 % |
| 11.1.4.4.1 Canvi de mida del text | 36,36 % |
| 11.4.1.2.1 Nom, funció, valor | 32,73 % |
La lectura pràctica és clara: gairebé totes les apps revisades feien bé una part de la feina, però molt poques arribaven a la conformitat plena. I les fallades més repetides no són exòtiques: colors, etiquetes, estructura, orientació i mida del text.
Com auditar una app pas a pas
La metodologia de l'Observatori ofereix una bona pista sobre com organitzar la feina: avalua requisit per requisit, pren com a unitat d'anàlisi les pantalles de l'app i revisa per separat cada sistema operatiu. Un requisit es considera conforme si el superen almenys el 90 % de les pantalles en què s'aplica. A partir d'aquí, una auditoria pràctica pot seguir aquests passos:
1. Defineix l'abast. Quina app, quina versió, en quines plataformes (Android, iOS o totes dues) i amb quina referència: EN 301 549 i WCAG 2.2 nivell AA és el més habitual.
2. Tria les pantalles i els fluxos. Inclou les tasques clau de cap a cap: alta o inici de sessió, cerca, formulari principal, pagament o tràmit, ajustos i ajuda. Una fallada en un sol pas pot bloquejar tot el recorregut.
3. Passa les eines automàtiques. Executa Accessibility Inspector a iOS i Accessibility Scanner a Android sobre cada pantalla seleccionada i desa'n els resultats.
4. Prova amb el lector de pantalla. Recorre els fluxos amb VoiceOver i TalkBack: que tot s'anunciï amb un nom comprensible, que l'ordre tingui sentit i que els canvis d'estat es comuniquin.
5. Prova altres maneres d'ús. Augmenta la mida de lletra del sistema, gira el dispositiu, fes servir un teclat extern o Switch Access i comprova que no hi hagi funcions que depenguin només de gestos complexos o de moviments del telèfon.
6. Revisa els documents i continguts que obre l'app. PDF, vídeos o pàgines web incrustades també compten, amb els seus propis requisits.
7. Documenta cada troballa. Pantalla, requisit afectat, impacte, prioritat i proposta de correcció, perquè l'equip de desenvolupament pugui actuar.
8. Verifica les correccions. Repeteix les proves en la nova versió abans de publicar-la a les botigues.
Si és possible, completa la revisió tècnica amb proves amb persones usuàries amb discapacitat: la mateixa guia de proves d'Android ho recomana com a font d'informació que no donen les altres tècniques.
Eines automàtiques: què detecten i què no
Les eines de les plataformes són el millor punt de partida perquè són gratuïtes i s'integren en la feina diària de l'equip de desenvolupament.
A iOS
Accessibility Inspector, inclòs a Xcode, permet auditar una pantalla i detecta, entre d'altres, problemes de descripció d'elements, mida de la zona tàctil, contrast, text que es talla amb mides grans i compatibilitat amb el text dinàmic (Dynamic Type). Les mateixes auditories es poden automatitzar en les proves d'interfície amb la funció performAccessibilityAudit. La mateixa documentació d'Apple adverteix que eliminar tots els avisos no garanteix una app plenament accessible i recomana provar sempre amb productes de suport com VoiceOver.
A Android
La guia de proves d'Android recomana combinar proves manuals amb TalkBack, Switch Access i Voice Access; eines d'anàlisi com Accessibility Scanner o la comprovació d'interfície de Compose; les proves automàtiques; i l'informe previ al llançament de Google Play, que revisa la mida dels objectius tàctils, el contrast baix i l'etiquetatge del contingut, entre altres aspectes.
• El que solen detectar bé: controls sense etiqueta, contrast insuficient, objectius tàctils petits i text que es retalla.
• El que necessita revisió humana: si una etiqueta és comprensible, si l'ordre de lectura té sentit, si un flux complet es pot acabar amb el lector de pantalla i si els missatges d'error s'entenen.
El mateix passa amb els ginys o capes d'accessibilitat que prometen arreglar-ho tot: no substitueixen la correcció del codi ni garanteixen el compliment.
Després de l'auditoria: corregir, declarar i mantenir
Una auditoria només serveix si es converteix en un pla de treball. Aquestes són les tasques que solen venir després:
• Prioritzar i corregir. Primer el que bloqueja tasques clau; després, el que dificulta l'ús.
• Publicar o actualitzar la declaració d'accessibilitat. En el sector públic, l'article 15 del Reial decret 1112/2018 indica que ha de ser al lloc web de l'organisme que va desenvolupar l'app, al costat de l'enllaç de baixada, o facilitar-se amb la informació disponible en baixar-la a les plataformes de distribució, i actualitzar-se almenys un cop l'any.
• Revisar en cada versió. L'article 17 del mateix reial decret preveu revisions periòdiques i esmenta les actualitzacions tecnològiques de les apps. Integrar les auditories automàtiques en les proves d'interfície ajuda a no retrocedir.
• Formar l'equip. Disseny, desenvolupament i contingut han de conèixer els criteris per no tornar a introduir els mateixos errors.
Si necessites un diagnòstic complet de la teva app a Android i iOS amb l'EN 301 549 i les WCAG 2.2 com a referència, el servei d'auditoria d'accessibilitat digital de Tu Web Accesible combina eines automàtiques i revisió manual experta, i l'equip de remediació d'accessibilitat et pot acompanyar després en les correccions.
Fonts
• Reial decret 1112/2018, sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic (BOE) (https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2018-12699)
• Llei 11/2023, de 8 de maig (BOE) (https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-11022)
• Directiva (UE) 2019/882, sobre els requisits d'accessibilitat dels productes i serveis (EUR-Lex) (https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/HTML/?uri=CELEX:32019L0882)
• EN 301 549 V3.2.1 (ETSI) (https://www.etsi.org/deliver/etsi_en/301500_301599/301549/03.02.01_60/en_301549v030201p.pdf)
• EN 301 549 V4.1.1 (ETSI) (https://www.etsi.org/deliver/etsi_en/301500_301599/301549/04.01.01_60/en_301549v040101p.pdf)
• Publicació de l'EN 301 549 V4.1.1 (National Disability Authority d'Irlanda) (https://nda.ie/news/en301549-published)
• WCAG 2.2 (W3C) (https://www.w3.org/TR/WCAG22/)
• Accessibilitat mòbil al W3C (WAI) (https://www.w3.org/WAI/standards-guidelines/mobile/)
• Publicació de WCAG2ICT (W3C WAI) (https://www.w3.org/WAI/news/2024-10-08/wcag2ict/)
• WCAG2Mobile, esborrany de nota (W3C) (https://www.w3.org/TR/wcag2mobile-22/)
• Metodologia de l'Observatori d'Accessibilitat Web per a aplicacions mòbils (PAe) (https://administracionelectronica.gob.es/pae_Home/va/dam/jcr:b08fc29b-4a60-4e24-879e-548bcac21b1d/2022_Metodologia-OAW_Aplicaciones-moviles.pdf)
• Informe agregat de seguiment en profunditat d'apps 2023 (PAe) (https://administracionelectronica.gob.es/pae_Home/dam/jcr:6820a779-354d-403d-b902-b33e3a0d8058/2023_Informe_agregado_seguimiento_profundidad_APPS.pdf)
• Auditories d'accessibilitat amb Accessibility Inspector (Apple) (https://developer.apple.com/documentation/accessibility/performing-accessibility-audits-for-your-app)
• Provar l'accessibilitat d'una app (Android Developers) (https://developer.android.com/guide/topics/ui/accessibility/testing)