Plantilla IRA d’accessibilitat: model d’informe descarregable

VERSIÓ EN CATALÀ

Què és un IRA i per què necessites una plantilla professional?

Imagina que portes el cotxe al taller. El mecànic el revisa, troba diversos problemes i et lliura un paper on només posa «varis errors, cal arreglar coses». Et quedaries tranquil? Probablement no. Voldries un informe detallat: què falla, on, quina és la gravetat i quant costa reparar-ho. Doncs exactament el mateix passa amb l’accessibilitat web.

Un IRA (Informe de Remediació d’Accessibilitat) és el document que recull totes les troballes d’una auditoria d’accessibilitat web, les classifica segons la seva gravetat i proposa solucions concretes per corregir-les. No és un simple llistat d’errors: és un full de ruta cap a la conformitat amb les WCAG 2.2.

Personalment, crec que l’IRA és el document més important de tot el procés d’accessibilitat. Per què? Perquè sense un bon informe, la remediació es converteix en un caos. Els desenvolupadors no saben per on començar, la direcció no entén la magnitud del problema i els terminis s’allarguen indefinidament.

Segons dades del WebAIM Million Report de 2025, el 95,9% de les pàgines d’inici analitzades presentaven com a mínim un error WCAG detectable automàticament. Això vol dir que pràcticament totes les organitzacions necessiten un IRA ben estructurat per organitzar el seu treball de remediació.

Components essencials d’una plantilla IRA professional

Una plantilla IRA efectiva no és un document genèric que omples amb quatre dades. Té una estructura pensada perquè cada part interessada —des del desenvolupador junior fins al CEO— trobi el que necessita. Vegem els blocs fonamentals:

1. Dades generals del projecte

Aquest bloc identifica el lloc web auditat, la data de l’auditoria, la metodologia emprada (normalment WCAG-EM definida pel W3C WAI), la mostra de pàgines seleccionada i la versió de les WCAG contra la qual s’ha avaluat. També inclou les dades de l’auditor o equip responsable.

2. Resum executiu

És la secció que llegirà el teu cap. En màxim una pàgina, resumeix el nivell de conformitat actual, el nombre total de troballes per gravetat i les recomanacions prioritàries. Pensa-hi com el «diagnòstic ràpid» de l’informe.

3. Matriu de troballes

Aquí hi ha el cor de l’IRA. Cada troballa es documenta amb:

• Criteri WCAG afectat (per exemple, 1.1.1 Contingut no textual)
• Nivell de conformitat (A, AA o AAA)
• Descripció del problema trobat
• Pàgina(es) on es detecta
• Captura de pantalla o evidència
• Impacte en l’usuari (crític, major, menor)
• Recomanació de correcció amb codi d’exemple
• Prioritat de remediació (1-Alta, 2-Mitjana, 3-Baixa)

4. Taula de priorització

La priorització és el que converteix un informe en una eina útil. Utilitza aquesta estructura:

5. Declaració d’accessibilitat

L’IRA ha d’incloure o generar una declaració d’accessibilitat conforme al model europeu (EN 301 549). Aquesta declaració és obligatòria per als organismes del sector públic segons la Directiva (UE) 2016/2102 i cada vegada més recomanada per al sector privat després de l’European Accessibility Act (Directiva (UE) 2019/882).

Com fer servir la plantilla IRA pas a pas

Et sembla complex? No et preocupis. T’explico com omplir la plantilla en cinc passos clars:

• Pas 1: Completa les dades generals del projecte (URL, data, abast, mostra de pàgines).
• Pas 2: Executa la teva auditoria usant eines automàtiques (axe DevTools, WAVE, Lighthouse) combinades amb revisió manual i proves amb tecnologia assistiva (NVDA, JAWS, VoiceOver).
• Pas 3: Documenta cada troballa a la matriu amb tots els camps requerits. Sigues específic: no escriguis «falta text alternatiu»; escriu «la imatge del bànner principal a la pàgina d’inici (URL) no té atribut alt, afectant els usuaris de lectors de pantalla».
• Pas 4: Assigna prioritats usant la taula de priorització. Recorda: primer el que bloqueja, després el que dificulta.
• Pas 5: Redacta el resum executiu i la declaració d’accessibilitat amb els resultats globals.

Errors comuns en crear un IRA (i com evitar-los)

Després de revisar centenars d’informes d’accessibilitat, et puc dir que aquests són els errors més freqüents:

• Documentar només els errors automàtics: les eines automàtiques detecten entre el 30% i el 40% de les barreres. La resta requereix revisió manual.
• No incloure evidències visuals: una captura de pantalla val més que mil paraules. Sempre afegeix captures amb el problema assenyalat.
• Recomanacions vagues: «millorar el contrast» no ajuda al desenvolupador. Especifica quin ratio necessita i quins colors fer servir.
• Oblidar el context d’usuari: explica com afecta cada troballa a usuaris reals (persona cega, persona amb mobilitat reduïda, persona amb discapacitat cognitiva).
• No prioritzar: un llistat pla de 200 troballes paralitza qualsevol equip. Prioritza sempre.

Eines que complementen la teva plantilla IRA

La plantilla és el marc, però necessites eines per omplir-la de contingut:

Normativa aplicable: per què l’IRA no és opcional

Si treballes a Espanya, Catalunya o per a clients europeus, l’IRA no és un document «nice to have». És una obligació legal en molts contextos:

• Sector públic: la Directiva (UE) 2016/2102, transposada a Espanya pel Reial Decret 1112/2018, exigeix revisions periòdiques d’accessibilitat amb informes documentats.
• Sector privat: l’European Accessibility Act (Directiva 2019/882), que entra en ple vigor el 28 de juny de 2025, requereix que productes i serveis digitals siguin accessibles. L’IRA és l’evidència de compliment.
• Estàndard tècnic: la norma EN 301 549 v3.2.1 (2021) estableix els requisits tècnics d’accessibilitat per a productes i serveis TIC a Europa.

Disposar d’un IRA ben documentat no només et protegeix legalment, sinó que demostra un compromís real amb la inclusió digital.